QUI SOM?
Som un grup de companys i companyes que, preocupats per la deriva descendent de l’ús del valencià /català a Bancaixa, des de l’any 2002 ens hem anant reunint periòdicament per tal de xerrar, pensar i raonar de quina forma podÃem ajudar a parar aquesta tendència.
D’antuvi funcionà vem de manera informal i desgavellada, aviat, però, es va percebre la necessitat de dotar-nos d’una mÃnima infraestructura que ens permetés arribar a més gent atesa la nostra dispersió, aixà doncs ens vam constituir en Associació cultural sota el nom d’APLEC (Associació per a la Promoció de la Llengua dels Empleats de les Caixes d’Estalvis).
Pensem que el nom ja diu bastant, però vol dir més: ens apleguem per a no trobar-nos sols, per a intercanviar informacions, per a capgirar el procés d’abandó del que adès parlà vem.
I també, per què no, per a trobar amics i amigues, per a gaudir de les nostres muntanyes sense oblidar la gastronomia, per a disfrutar amb allò que ens uneix: l’estima de la nostra llengua per damunt de qualsevol adscripció polÃtica o sindical.
Hem de dir que comptem amb socis de tots els sindicats presents a Bancaixa. Aixà mateix, els nostres socis provenen tant del PaÃs Valencià , com de Catalunya i les Illes.
QUÈ VOLEM?
Volem fer veritat allò que es proclama. Volem que s’aplique el pacte pel bilingüisme que el Consell de Bancaixa va aprovar al 1991. Volem emprar el valencià /català com a llengua de treball amb tota normalitat i per a fer-ho hem d’encoratjar- nos entre totes i tots. Volem la possibilitat de demanar targetes de crèdit en la nostra llengua. Volem els impresos, la publicitat, els rètols, l’acció cultural de la Fundació Bancaixa amb presència constant de la nostra llengua. Volem sentir-nos orgullosos de treballar a Bancaixa.
Sabem que tot açò no és fà cil i sabem que tenim faena per a temps, per a sempre. Nosaltres no ens enganyem, el nostre projecte és de llarg abast i tractarem d’aconseguir guanys modestos i realistes. No ens anem a “cremar” demanant la lluna, volem coses possibles i realitzables. Tan de bo el millor dia ens adonà rem que no fem falta. Mentrestant necessitem comptar amb tu.
