Com ja sabreu el passat cap de setmana vam celebrar l’Aplec del Maestrat. El primer punt de trobada va ser al Bar Nou de Tírig, des d’on, després de donar compliment a l’esmorzar, ens vam dirigir al Museu de la Valltorta, situat a poca distància del poble. La visita al museu paga la pena ja que, tot i ser menut, està ben nodrit i s’ha confegit amb una bona dòsi de pedagogia, amenitat i bon gust. Si de cas hauríem de fer una crítica a la versió valenciana de la projecció inicial, farcida de castellanismes i vulgarismes. No és així com es dignifica la nostra llengua i ací ho deixem anotat.

Tot seguit ens va rebre el guia i, menats per les seues sàvies i ponderades explicacions ens vam dirigir a vore una mostra del conjunt de pintures rupestres que omplin l’entorn i que són de les més anomenades de l’Art Rupestre Llevantí. Lluís és un guia que no es limita a repetir una lletania, el seu discurs és curull de coneixements, no només històrics sinó també faunístics i antropològics. Quedàrem amb ell per a fer una futura visita al Barranc dels Molins. Cal ressenyar ací que tant el Museu com la visita guiada a les pintures són de bades, però molt valuoses en contingut.

Ens aplegàrem per dinar a La Perdi de Sant Mateu, lloc on ens esperaven altres membres d’APLEC. Ja a la sobretaula, vam celebrar la reunió per tal d’explicar les nostres darreres iniciatives, les pròximes reunions amb altres associacions afins, aplegar nous membres i també recollir noves idees per a llançar amb vistes al futur. A tall d’exemple, es parlà de la nostra eixida a la xarxa, les reunions que s’han fet amb Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua i ACPV amb la que tenim pendent l’organització d’unes jornades de “Caixes i Llengua”, tal vegada per a la tardor. Altrament es feu esment de la importància de créixer en nombre de socis i sobretot en nombre de clients que trien la nostra llengua com a idioma corporatiu. Finalment s’abordà la millor manera de negociar amb Bancaixa l’aplicació del Compromís pel Valencià.

Acabada la reunió vam visitar el bell poble de Sant Mateu i singularment una casa particular que disposa d’una mena de museu en el que en temps va ser un presidi. Encara esgarrifa pensar com de dura seria la vida en eixes condicions de les que en són bona mostra les inscripcions que hi deixaren els qui es trobaven tancats.

Seguidament vam dirigir-nos a la mítica Morella on hauríem de passar la nit. Rere els tràmits de l’allotjament vam fer cap al restaurant Daluan de recent apertura i on vam trobar-nos amb els socis que faltaven. Bon preu, millor tracte i molt bon menjar, cuina moderna sense menystenir la quantitat i la qualitat: un deu per al membre de l’associació que negocià l’àpat.

Per la nit Morella era una festa en honor de Sant Joan i nosaltres ens sumàrem a la revetlla i la foguera com uns més del barri. Finalitzàrem la nit amb una visita al Dadà, però com ja sabeu per les notícies dels altres aplecs, mai fem esment de les que nosaltres anomenem les “hores petites”, això haureu de vindre altra vegada per tal de gaudir-ho.

L’endemà vam realitzar una visita guiada pels carrers principals i l’església morellana. Altre plaer per als nostres sentits i nova recollida de sabers sobre els nostres pobles i el nostre passat. Ens acomiadàrem abans de dinar i cadascú va marxar cap a sa casa. Per als qui veníem del cap i casal va haver-hi una darrera parada, al Coll d’Ares per a dinar i constatar una vegada més la contundència dels menjars de la zona.

Fins el proper aplec d’APLEC amigues i amics!